La vida és una nòria o una tómbola?

Què en penseu vosaltres? Qui de vosaltres no ha tingut aquella sensació que de cop i volta les circumstàncies l’arrosseguen a un estat caòtic...? La Guspireta sense anar més lluny, a vegades quan les coses no són com espera i desitja entra en un estat on els pensaments comencen a encadenar-se i a moure’s donant voltes i més voltes com una nòria, creant imatges horripilants sobre aquella situació que l’envolta i comença a sentir un lleuger mareig i sabeu què? no són res més que les seves pors que se la cruspeixen i no li deixen veure clara la realitat, sinó que la va distorsionant fins al punt de creure  les seves pròpies fantasies. No us recomano gens aquest estat, diria de “bogeria passatgera” ja que es cau en un parany,  on actues de manera irracional empentada per la mateixa por d’antigues creences  i deixes d’estar connectada amb el teu centre vital,  boicotejant-hi qualsevol possibilitat de sortir airejada per la vostra tranquil·litat.

I el contrapunt de que la vida és una tómbola? Quin sentit té? Doncs, depenent  de l’òptica amb la que es miri les situacions generades,  podrà escollir  conscientment amb quina actitud vol viure i a qui vol escoltar, el seu cor o a les velles pors? És la seva responsabilitat fer aquest pas i mirar endins i decidir com vol viure. I vosaltres? Us deixeu portar per d’inèrcia del conegut o us arrisqueu i jugueu? Com la voleu viure vosaltres, la vida...?

 

Vivir así es morir de amor, Camilo Sesto

La vida es una tómbola, Marisol