A tot drap

Molí de vent, Sant Nicolau Girona

 

 

"Noo!!! Vaig tard una vegada més!!! Ufff, sempre corrent amunt i avall, n'estic ben farta!  Buuufff... ho he aconseguit, l'he enxampat!  Un xic més i perdo el metro de nou, arribaré a la reunió pels pèls…"

 

Què li passa a la Guspireta?

 

"A  veure, per situar-me... vaig a repassar la meva agenda mentalment per no oblidar res...
primer m'haig de concentrar amb aquesta reunió, és important per iniciar un nou projecte, després dinar amb la Tina  (fa un grapat d'anys que no la veig. Com li deu  anar la vida?), per la tarda haig de sortir pitant perquè tinc dues sessions amb la Fundació i sobretot, avui no em puc perdre la classe de ioga, eh?...  Aiii! El sopar amb en Cesc!!!  Ostres, me n'havia oblidat per complet!”

 

Quina feinada, mare meva... només posar-me a la seva pell, m'estresso!!!!

 

"Estic cansadíssima... quina mandra el sopar d'aquesta nit... i si li poso una excusa? No puc! Ja m'hi he compromès, a més em necessita, em va dir que estava passant per mals moments i volia parlar amb mi..."

 

A quants de vosaltres us ressonen aquestes situacions que viu la Guspireta? Què fa que anem per la vida com si creméssim cartutxos? On ens porta això?

 

Ens anem cruspint la vida a gran velocitat i sovint no som conscients de que anar amb aquesta rapidesa fa que ens perdem  els detalls i el gaudi de l’aquí i l'ara. Cadascú viu la realitat d’una manera diferent,  és per aquesta raó que podríem trobar tantes respostes com realitats hi ha. Per citar-ne algunes; aquells que volen estar a tot arreu per sentir-se útils i demostrar-se que poden aconseguir el què es proposin, altres per rebre el reconeixement dels que l’envolten i condicionats pel que pensaran d’ells, estan disposats a donar-ho tot sense posar barreres i un llarg etc....
 

Totes aquestes respostes tenen un denominador comú que és la dificultat de saber posar límits i dir que no en algunes situacions o persones que potser no van alineades als nostres valors o necessitats. Com seria comprometre’ns en nosaltres mateixos en comptes de només amb els altres?

 

"Penso que haig se començar a posar ordre a la meva vida i revisar què és el realment important i focalitzar-me, sinó em dóna la sensació que faig un grapat de coses però al mateix moment no sóc  enlloc i visc la meva vida superficialment.  A més, entro en un espiral on cada vegada m’autoexigeixo més per arribar més enllà i em sento cansada,  malhumorada i apàtica deixant de banda el meu equilibri personal.”

 

Donar-te permís per ser fidel a tu mateix, et donarà la llibertat per prendre eleccions conscients del què té sentit a la teva vida, aportant-te major seguretat, confiança, equilibri i felicitat. Sigues l’exemple a seguir. La responsabilitat recau en tu.

Egoisme Intel·ligent per Dalai Lama