La Guspireta és una noia enamorada de la vida, curiosa, observadora, s’il•lusiona fàcilment i sempre està disposada a compartir i a viure intensament. La seva naturalesa li permet obrir-se i captar les meravelles que ens proporciona el dia a dia, ara bé, també la fa més vulnerable ja que és més sensible a tot el què passa al seu voltant.
Cada vegada que es sent decebuda per una situació o persona es promet a si mateixa, que serà l’últim cop. Al no protegir-se adequadament fa que s’endugui patacades emocionals.
Si poguéssim escoltar els seus pensaments interns ara diria “Estic enfadada i rabiosa, començo a estar tipa d’escoltar la mateixa cançó.”
Aquesta veu destil•la victimisme per totes bandes, està enfadada amb si mateixa i l’entorn, a més darrera de totes aquestes queixes hi ha un sentiment de frustració i culpabilitat ja que es pregunta: “Què hauria pogut fer per tal d’evitar aquesta nova nata?”.
Hagués pogut fer alguna cosa diferent?
Obrir-nos a la màgia de la vida té uns riscs ja que ens permet viure aquells detalls i sorpreses que ens ofereix i també viure situacions no tan agradables. Ara bé què fa que puguem passar d’una grata sorpresa a una decepció? Les expectatives que ens creem. Aquestes ens poden trair ja que en comptes de viure el present i tocar de peus a terra, construïm “castillos en el aire”, provocant que davant d’una reacció no esperada ens quedem descol•locats.
Guspireta m’agradaria llençar-te un repte:
- Com era la teva vida abans d’aquesta sorpresa?
- “Em sentia plena i il•lusionada”
- Fantàstic! Del 1 al 10 quin és el grau d’importància en la teva vida que li dones a aquesta decepció?
- “Doncs, li donaria un 4.”
- Molt bé! Com seria viure aquesta sensació d’enuig des del 4?
- “Uuuf, canvia molt la perspectiva ja que em sento molt més en pau...”.
Viure d’acord al grau d’importància real que té una situació en el nostre present fa que la nostra ràbia disminueixi proporcionalment. Aprendre a relativitzar i viure en coherència als nostres desitjos, ens fa estar més harmònics i lliures de culpa.
No us agafeu les coses personalment. És una bona manera d’estalviar-vos patiment. En comptes de confiar amb els altres, confieu amb vosaltres. Mai sou responsables dels actes dels altres, només dels vostres.
******
La sorpresa és una emoció causada per allò que el subjecte no s'espera, sigui positiu o negatiu, i que serveix per a obrir-se i preparar-se a allò nou, al canvi, a aprendre. Sol ser un estat involuntari previ al moment on el cervell processa la nova informació i reacciona amb el sentiment apropiat.
La decepció és un sentiment negatiu que es produeix quan no s'acompleixen les expectatives sobre un afer o persona. Segons Robert Plutchik es forma en unir dues emocions primàries: la sorpresa i la pena.
Font: www.ca.wikipedia.org
Totalment d'acord. Crec que el que ens fa mal o ens fereix no és el que ens passa sinó allò que pensem sobre el que ens passa. És això que dius tu, si un mateix fet el valorem de diferent manera o li donem més o menys importància ens afectarà en més o menys grau. La solució està en la manera de pensar i donant la importància que es mereix sense fer una muntanya d'un gra de sorra.
ReplyDeleteTambé t'he de dir que jo sóc molt de tirar-me en paracaigudes en l'àmbit sentimental; l'adrenalina que em provoca (tant per positiu com per negatiu) em fa sentir-me viva... no tinc remei ;P